PLA ESTRATÈGIC IES JOAN D’ÀUSTRIA

Avantprojecte, octubre 2005

“UN INSTITUT PEL BARRI”

VALORACIÓ DEL FUNCIONAMENT ACTUAL DEL CENTRE A PARTIR DEL SEU PROJECTE EDUCATIU I DELS OBJECTIUS GENERALS DEL SISTEMA EDUCATIU

El nostre IES es disposa a redactar un Pla Estratègic de Centre que reuneixi i coordini totes aquelles activitats que ja s’estan realitzant. Aquest Pla Estratègic pretén recollir la major part de propostes del “Projecte de Direcció” i adequar els documents del centre a la nova realitat.

L’objectiu principal del Projecte és “una educació per a tots”: o dit d’una altra manera una educació que doni resposta a les necessitats de l’entorn, la nostra idea és “un Institut pel barri” amb una educació que:

Redueixi el fracàs escolar.

Promogui la igualtat d’oportunitats.

Millori el rendiment general de l’alumnat.

Millori l’accés als ensenyaments postobligatoris.

Incrementi i millori la formació professional i l’educació permanent.

Consolidi la llengua catalana com a llengua vehicular i de comunicació.

Intensifiqui l’ús i l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i comunicació i dels idiomes de la Comunitat Europea.

Aquests objectius estarien recolzats en uns pilars:

- Increment de la coordinació amb les escoles adscrites

- Consolidació del pla d’acollida tant d’alumnat de les escoles adscrites com de l’alumnat nouvingut

- Tractament de la diversitat: reactivació del pla estratègic de tractament de les matèries instrumentals i aplicació en tots els cursos de l’ESO i també a les aules obertes

- Pla d’acció tutorial que inclogui també les tutories individualitzades que aquest curs es fan extensives a tots els cursos.

- Organització del gabinet Psicopedagògic d’acollida,seguiment i orientació professional.

- Optimització d’alguns recursos pedagògics, com biblioteca, noves tecnologies, aula d’idiomes, taller de deures....

- Consolidació i ampliació de l’oferta de cicles formatius

- Manteniment i divulgació dels nostres projectes: IES de les tres S: saludable, solidari i sostenible, escola verda, Congrés de treballs de recerca , Comenius,

- Consolidació i ampliació de les xarxes de relació interpersonal: Associacions alumnes, d’exalumnes, de pares i mares, mediació i resolució de conflictes...

Fins ara, a partir del disseny curricular i del nostre projecte educatiu de centre podem afirmar que:

El tractament de la diversitat ha donat resultats força positius quan al tractament dels alumnes amb majors dificultats: Les tres aules obertes han permès obtenir el graduat escolar al voltant d’un 80% d’aquest alumnat.

Pel que fa als grups de nivell del Pla Estratègic de tractament de l’aprenentatge de matèries instrumentals ha tingut bons resultats a primer cicle, on es va poder implantar de manera semblant a com estava programat. A segon cicle no s’ha pogut portar a terme al complet. Creiem que això ha comportat que el domini lingüístic del català sigui menys satisfactori del que voldríem (avaluació externa 2003, proves de competències bàsiques...)

El nostre alumnat accedeix majoritariament als ensenyaments postobligatoris malgrat considerem que el nombre de desercions a 1r. de batxillerat és excessiu. A la Selectivitat els resultats són satisfactoris. Disposem d’un cicle formatiu de grau mitjà d’informàtica que amplia l’oferta per aquells alumnes que no volen fer batxillerat. Hi falta però poder oferir més opcions de cicles i sobretot el grau superior d’informàtica.

2 OBJECTIUS

2.1 Relació amb les escoles.

Garantir: a) continuïtat b) comunicació i c) col·laboració.

a) Continuïtat:

a.1 Evitar que el canvi de centre i d'etapa representi per l’alumnat un salt en el buit o una diferència abismal amb respecte al que feien a Primària.

a.2 Transmetre la idea que els alumnes, quan comencen l'ESO són objectes d'un seguiment comparable amb el que tenien a l'etapa anterior, mitjançant les tutories de grup i individualitzada i la coordinació de 1r. cicle. Difondre aquesta idea en les reunions amb professors i tutors de Primària, les jornades de portes obertes i visites a les escoles.

a.3 Incloure aquest concepte en les entrevistes inicials individuals, que es fan abans que comenci el curs, amb els/les pares/mares de l’alumnat. Igualment en les reunions generals amb pares de començament de curs.

b) Comunicació:

b.1 Continuar fomentant el contacte entre les tutories de 6è de Primària i 1r d'ESO, per tal de garantir el traspàs d'informació sobre l'alumnat i els continguts assolits en l'etapa anterior. Així com per traspassar i contrastar la informació dels resultats obtinguts per l’alumnat en el seu primer curs d’ESO.

b.2 Establir acords sobre els objectius que es volen aconseguir i pautes pactades per aquesta finalitat.

b.3 Crear canals de comunicació habituals per intercanviar idees i inquietuds així com proposar possibles activitats conjuntes, com per exemple el Curs de Coordinació Primària-Secundària realitzat al llarg dels cursos 2002-03, 2003-04 per iniciativa del nostre institut.

c) Col·laboració:

c.1 Elaborar un projecte conjunt de coordinació curricular en les matèries instrumentals amb l’alumnat de 6è i 1r. d’ESO.

c.2 Oferir a les escoles la utilització de les instal·lacions de l'Institut, en particular el teatre i l'emissora de ràdio, així com altres que representin una novetat o una millora amb respecte a allò que tinguin disponible en el seu centre.

c.3 Anar a les escoles (acompanyats alguna vegada d’alumnes) a donar xerrades o participar en taules rodones sobre temes d’interès comú.

c.4 Realitzar activitats conjuntes (teatre, música).

2.2 Pla d’acollida

El pla d’acollida pretén donar a conèixer el centre els nous alumnes i les seves famílies i al mateix temps obtenir el màxim d’informació sobre els esmentats alumnes i el seu entorn familiar i social. Comprèn totes les actuacions que es porten a terme abans de la preinscripció ( visites a les escoles, portes obertes del centre tant per a pares com alumnes) la reunió amb les famílies prèvia a la matriculació i especialment l’entrevista realitzada una vegada ja estan matriculats.

2.3 Tractament de la diversitat

1. Millorar les estratègies d'atenció a la diversitat en relació amb l'adquisició de les competències bàsiques per part de tot l'alumnat.

2. Coordinar el pla de tractament de la diversitat, amb grups flexibles i-o desdoblaments en les àrees instrumentals, que permeti adaptar la docència a les diferents necessitats dels alumnes.

3. Coordinar els grups flexibles amb l'objectiu d'atendre la diversitat de l'alumnat.

4. Gestionar equilibradament l’homogeneïtat dels grups flexibles instrumentals amb l’heterogeneïtat dels grups classe com a element integrador i enriquidor.

5. Millorar l’eficàcia i coordinació de les aules obertes i aules d’acollida com a elements integradors del centre.

6. Potenciar el treball cooperatiu de l’alumnat i el professorat .

7. Integrar els serveis externs (EAP, Serveis Socials, agent LIC, ...) al centre per tal de millorar la cohesió social, evitar l’absentisme.

8. Crear un departament d’orientació i atenció a la diversitat. Definir-ne les funcions i promoure intervencions de suport , coordinació i assessorament psicopedagògic.

9. Millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat en les competències bàsiques d'àmbit lingüístic.

10 . Impulsar l'ús educatiu de les tecnologies de l'educació i la comunicació en les diferents àrees del currículum per millorar l'adquisició de les competències bàsiques i obtenir uns millors resultats en les TIC.

2.4. Tutories

2.4.1 Tutories de grup

Afavorir el procés d’adaptació de l’alumnat dins el grup classe i en el conjunt de la dinàmica del centre.

Vetllar i fer el seguiment del desenvolupament personal i grupal de l’alumne/a al llarg de la seva escolaritat.

Afavorir una positiva relació amb la família, potenciant la participació en la funció educativa, unificant criteris i pautes d’actuació.

Fer un acurat seguiment del procés d’aprenentatge de l’alumnat orientant-lo curricularment i professionalment des de l’inici de la seva vida acadèmica. Aprofundir en l’orientació professional a 4t ESO. Compensar les diferents necessitats d’aprenentatge a primer de Batxillerat.

Crear comissions d’alumnes per tal d’implicar-los en els projectes del centre, en la conservació de l’edifici i les relacions entre companys

Dinamitzar les reunions de delegats de manera que els alumnes se sentin més partíceps del funcionament del centre.

Optimitzar les tutories de grup i coordinar l’acció dels tutors per aprofundir el PAT.

Garantir la coordinació del professorat de grup per afavorir al màxim la coherència dels models proposats a l’alumnat.

Tutories individuals

Durant els darrers anys ja s’han començat a fer a primer i tercer d’ESO i primer de batxillerat, enguany s’ha estès a tots els cursos. Amb aquesta tutoria ens proposem el següent:

Reforçar la tasca dels tutors amb l’ajut de tots els professors que no tenen assignada cap tutoria de grup.

Conèixer la situació de cada alumne/a amb la finalitat de facilitar el procés d’aprenentatge i desenvolupament personal.

Fer un seguiment individualitzat de l’alumne/a utilitzant els diversos procediments habituals: entrevista personal, fitxa registre, reunions, seguiment del procés, etc.

Vetllar per a que tot l’alumnat tingui uns bons hàbits d’estudi a través d’una relació directa. Ajudar i orientar-lo en la planificació de les seves tasques escolars.

Potenciar al màxim les qualitats de cada alumne. Afavorir la seva autoestima per millorar la seva capacitat de relació i el seu rendiment.

Prevenir, des del coneixement directe, la possibilitat de conflicte. Ajudar a trobar solucions.

2.4.3 Tutories joves

Crear la figura dels tutors joves implicant als alumnes de 2n cicle d’ESO i Batxillerat per tal de millorar l’acollida i seguiment dels alumnes nouvinguts al centre per fer 1r d’ESO

2.5 Recursos Pedagògics

2.5.1 Aules d’acollida: Aula d’acollida entesa, no com un element afegit sinó com a formant part d’un projecte col·lectiu del centre, referent educatiu d’interculturalitat per tal d’eliminar possibles prejudicis i alhora preparar l’alumnat per a viure i conviure en una societat catalana cada vegada més diversa.

Els objectius fonamentals de l’aula d’acollida passarien per:

Actuar davant l’arribada d’alumnat estranger (entrevistes inicials, proves de nivell, organització del currículum...)

Aconseguir que l’alumnat nouvingut entengui el funcionament del centre, l’assumeixi i s’hi integri el més fàcilment possible.

Fomentar un nou model de convivència al centre, basat en la interculturalitat, amb la sensibilització de tota la comunitat escolar.

Fomentar, entre tot l’alumnat, pautes d’ús de la llengua catalana.

Organitzar i planificar les activitats que es duran a terme per tal d’integrar aquest alumnat, qui les realitzarà, com i de quina manera s’avaluaran.

Facilitar la tasca docent davant el repte que suposa atendre alumnes d’orígens tan diversos, procedents de sistemes educatius de vegades molt diferents i amb distints nivells d’escolarització.

Planificar les estratègies per potenciar la implicació de totes les famílies en la vida del centre amb activitats, tallers, xerrades.

Aconseguir un nivell de competència suficient en llengua catalana que permeti l’alumnat integrar-se sense problemes en un grup classe ordinari i utilitzar-la com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Crear un nivell bàsic de llengua catalana amb la incorporació a aquest de tots els alumnes que el curs anterior hagin assistit a l’aula d’acollida.

Oferir un seguit de crèdits variables específics per afavorir el nivell de comprensió i expressió oral i escrita de l’alumnat nouvingut.

Garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.

2.5.2. Implantació i utilització de noves tecnologies: TIC

1. Impulsar l'ús educatiu de les tecnologies de l'educació i la comunicació en les diferents àrees del currículum per millorar l'adquisició de les competències bàsiques i obtenir uns millors resultats en les TIC.

2. Coordinar el procés d'elaboració de la revista escolar, pàgina web i ús del portal educatiu Edu365.

3. Definir estratègies per a la consolidació de les competències bàsiques mitjançant les TIC adequades als diferents nivells i necessitats.

4. Desenvolupar i mantenir la web i la revista de l'IES com a un instrument integral en la comunicació entre tota la comunitat educativa.

5. Promoure l'actualització i l'ús didàctic de la biblioteca, revista escolar i pàgina web del centre.

6. Fomentar la participació dels alumnes en activitats d'ensenyament-aprenentatge de projecció exterior: projectes, certàmens literaris, esdeveniments culturals...

7. Emprar els recursos multimèdia per afavorir els aprenentatges bàsics de l'alumnat amb necessitats educatives especials i/o d'incorporació tardana.

8. Millorar els processos d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat en les competències bàsiques d'àmbit lingüístic.

9. Promoure l'ús de la llengua com a mitjà per augmentar i fer més fluent la comunicació dintre i fora del centre, tot emprant diferents recursos. Potenciar i dinamitzar les competències lingüístiques de l'alumnat tot integrant les noves tecnologies

2.5.3 Biblioteca:

Optimitzar el seu ús, establint un horari ampli d’utilització, per la qual cosa necessitem també personal. En aquests moments tenim oberta la biblioteca totes les hores d’esbarjo.

2.5.4 Establiment de l’anglès com a llengua vehicular per altres matèries:

Això comporta el possible reciclatge del professorat que imparteixi aquestes matèries; creiem que és molt convenient que es dugui a efecte perquè cada vegada és més necessari l’ús d’aquest idioma per trobar feina en igualtat de condicions amb altres ciutadans de la Comunitat Europea. Una possibilitat de fer-ho és crear una franja de crèdits variables en anglès.

2.5.5 Taller de deures

Millorar el rendiment de l’alumnat mitjançant classes de reforç per part d’exalumnes amb bones referències, fora d’hores de classe.

Projectes de centre

Tenim diferents projectes al centre per afavorir l’educació en valors que impregnen el nostre currículum com a eixos transversals:

Hi ha crèdits variables que s’han planificat adequant-se als principis de les tres S de saludable, solidari i sostenible que és el nostre projecte particular i emmarca totes les actuacions.

Un altre projecte és el Congrés de Treballs de Recerca que fem des de fa 7 anys i és la culminació de la tasca d’utilització de la recerca com a eina bàsica de l’aprenentatge.

El nostre centre ha participat en un projecte Comènius de tres cursos de durada i actualment n’hem iniciat un altre. L’anglès és la llengua vehicular i l’alumnat participa en l’intercanvi des de l’inici.

Durant el curs 2004-05 membres de la comunitat educativa (alumnes, professors, pares, mares i personal no docent) vàrem fer el curs de mediació que formava part del pla de formació. Aquest nou curs pretenem iniciar i implantar al centre la cultura de la mediació en la prevenció i resolució de conflictes. Participem també en projectes externs.

3. LINIES D’ACTUACIÓ I RECURSOS:

1. Grups flexibles instrumentals:

Assignació de recursos humans suficients. Adaptació progressiva del material.

Elaboració de materials i dossiers adequats a cada nivell. Agrupaments a partir d’una anàlisi dels resultats de l’avaluació de les proves de competències bàsiques i de proves de diagnosi inicial elaborades pels departaments implicats

Flexibilitat curricular i organitzativa (comissió d’avaluació i seguiment que permeti la promoció d’alumnes cada trimestre ).

2.Treball per projectes interdisciplinars.

3.Treball cooperatiu.

4. Definició d'estratègies per a la consolidació de les competències bàsiques mitjançant les TIC adequades als diferents nivells i necessitats.

5. Enriquir l’Oferta i la diversitat de Crèdits Variables: eixos transversals, reforç, ampliació.

6. Analitzar la línia de treball metodològic en l'àmbit lingüístic

7. Organització de reunions periòdiques amb els equips docents per a definir una línia metodològica comuna dintre de l'àmbit lingüístic.

8. Programació d'activitats per al domini de les competències bàsiques a totes les àrees i, especialment, a l'àmbit lingüístic.

9. Potenciar l’orientació professional.

10.Consolidar les tutories individualitzades.

11. Fomentar l’ús de la llengua anglesa en altres matèries.

12. Assolir un clima de convivència adequat al centre: gestió de conflictes entre iguals: mediació.

Els recursos necessaris per portar a terme el Pla Estratègic són:

a) de tipus materials:

Informatització de l’institut a tots els nivells.

Cablejat a tot el centre.

Ordinadors a totes les aules.

b) de tipus humà:

Més professorat per als grups flexibles-desdoblaments.

Classes d’anglès per al professorat

Reciclatge del professorat en les TIC

Monitors per portar a terme el taller de deures

Hores de bibliotecari

4. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC

El Pla Estratègic s’avaluarà a partir dels “controls” ja habituals.

- Resultats d’ensenyament aprenentatge en acabar els cursos acadèmics. Educció del fracàs escolar.

Proves de competències bàsiques.

Avaluació externa ( si en som objecte)

Avaluació interna: Ell nou projecte s’adaptarà al Pla Estratègic perquè es converteixi en instrument útil per aquesta finalitat. Temporalitzarem les tasques i l’avaluació en els tres anys.

5. ACTUACIONS PER INFORMAR A LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Per informar i aconseguir la implicació de l’alumnat comptem amb les tutories, reunions de delegats.

També comptem amb els exalumnes i tenim establerta una reunió fixa i general anual, el primer divendres d’octubre, a part d’altres reunions. Tradicionalment l’institut ha organitzat, bianualment, unes jornades d’orientació professional, que s’han pogut fer gràcies a la col.laboració dels exalumnes que venen a explicar a l’alumnat els seus estudis, en aquestes jornades també acostumen a venir professionals per explicar les diferents sortides.

Pel que fa als pares i mares tenim previstes, durant el mes d’octubre les reunions d’inici de curs amb els pares i mares de tots els cursos d’ESO Batxillerat i cicles formatius. Assistència de la directora a l’assemblea de pares i mares que convoca l’AMPA de l’institut

Presentació al Consell Escolar Municipal de Districte si s’escau.

Presentació per possible coordinació al 22@.

6. DOCUMENTACIÓ ANNEXA.

6.1.Compromisos de formació.

El nostre Claustre ja està compromès per aquest curs 2005-06 en un curs d’assessorament titulat : Implementació d’un projecte de millora de centre que impartirà el Sr. Pere MASÓ i que ens vàreu concedir prèvia petició des del Pla de Formació de Zona. Aquest curs tindrà lloc els dimecres des del 26 d’octubre fins al 22 de febrer. Probablement fóra bo que es pensés en un altre pels propers cursos, alternant amb aquest que consta de 8 sessions de 2h 30, en aquest curs 2005-06.

6.2. Compromís opcional de responsabilitats addicionals

L’equip directiu format per:

Dolors Baqué, i Anna Bou, Carmen Ramos i Marta Vidal assumeix la dedicació horària fixa en el centre de 35 hores setmanals.

Les següents persones assumeixen responsabilitats addicionals de coordinació de 30 hores setmanals:

Enric Bernal, Gemma Castro, Elisenda Benet, Mercè Roman.

6. 3. Participació en projectes d’innovació i millora.

Alguns són propis, el que en diem interns:

Institut de les tres S: sostenible, saludable, solidari.

Hem adoptat una riera.

Congrés de treball de recerca de batxillerat

Projectes Comenius d’intercanvi

Salut - acció

Ecologia a l’Institut

Solidaritza’t

On line

Programa orientació professional

I altres promoguts per diverses entitats a les quals ens adherim:

Escola verda

Projecte de prevenció: drogodependències i altres conductes de risc.

Decideix

On vas?

Agenda 21

Audiència pública

Elaboració d’una llei al Parlament de Catalunya (durant el curs 2004-05 sobre hàbits saludables i sobre l’aigua, els residus i el desenvolupament del medi rural)

Jornades científiques de Badalona

Exporecerca

Congrés “Jóvenes Investigadores”

Projectes Comenius d’intercanvi amb centres d’altres països

Projecte ECO (Òpera a secundària)

Jocs florals

Marató TV3

Olimpiada Química

ESFA

Ens sumem a més a tots els projectes dels C.R.P.

Marta Vidal Cortada com a Secretària de l’IES Joan d’Àustria de Barcelona:

Certifico:

Que segons consta en el llibre d’acte , en la reunió del Consell Escolar del dia 26 de setembre aprova per unanimitat l’avantprojecte del Pla estratègic.

I, perquè així consti als efectes oportuns signo aquest certificat, a Barcelona tres d’octubre de dos mil cinc.

La secretària

Marta Vidal

Memoria prácticas CAP

Index


Organització del centre.

Característiques del centre

Localització del centre
Espais, instal.lacions.
Tipus d'ensenyaments impartits.
Característiques de l'alumnat.

Estructura organitzativa i funcional del centre

Projecte educatiu de centre (P.E.C.).
Projecte curricular de centre (P.C.C.).
Reglament de règim intern (R.R.I).
Normativa d'inici de curs.
Projecte de normalització lingüística.
Pla d'acció tutorial (P.A.T.).

Òrgans de govern:

Equip directiu.
Funcions.
Composició
Director
Subdirector
Caps d'estudi
Secretari
Coordinador pedagògic
Departaments o seminaris.
Claustre de professors.
Consell escolar.
Comissions.
Personal d'administració i serveis.
Associació de mares i pares d'alumnes (A.M.P.A.)
Associació d'alumnes.
Activitats extraescolars.


Didàctica

Programació asignatura optativa: El Color

Color i sentit de la vista
Colorimetría
Colors primaris
Teoria física del color
Objectius didactics.



L'avaluació

Conclusions, valoració de les clases.



Organització del centre.


Característiques del centre


Localització del centre

L'IES Joan d'Àustria és situat al carrer Selva de Mar n° 211, del districte de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona.

Espais, instal.lacions.

L'institut consta de les següents instal.lacions: una sala d' actes, un gimnàs, sala de música, laboratori de ciències, menjador, sala d'exposicions, teatre, 5 aules d'informàtica, aula de dibuix, sala d'alumnes, ràdio escolar (F.M. 91.6) i aula d'idiomes. El centre té 30 anys, i s'havia dedicat a impartir Batxillerat fins la reforma.

Tipus d'ensenyaments impartits

Actualment es fa l’E.S.O. i els Batxillerats de ciències, lletres, tecnologia i ciències socials. No es fan els de medicina, l'artístic ni tampoc cicles formatius.

Característiques de l'alumnat.

L'alumnat sol pertànyer a families de c1ase treballadora. El nivell sociocultural de l'entorn és relativament baix. El nivell de conflictivitat socioeconòmic-laboral és alt. Els pares dels alumnes tenen un nivell d'estudis primaris, i el nivell de recursos econòmics dels pares dels alumnes és baix.


Estructura organitzativa



Projecte educatiu del centre (P.E.C.)



El Projecte Educatiu del I.E.S. Joan d'Àustria és un conjunt d'orientacions utilitzades per organitzar el funcionament de l'Institut dins del marc de la normativa i de l'activitat concreta de la Junta Directiva, intentant evitar la improvisació. D'aquesta forma es configura un centre amb perfil propi i s'estableix un patró de referències per a tota discussió i avaluació de l'acció educativa. Tot i així, l'lnstitut té uns principis, objectius i estratègies organitzatives molt sòlides i en bon funcionament, d’aquesta manera es recull aquesta experiència per a perfeccionar-la en els punts convenients, principalment de cara a l' impacte que pugui representar la implantació del nou sistema educatiu. L'objectiu és reunir en un document allò que ja és en funcionament i sintetitzar una proposta integral per dirigir de forma coherent els processos educatius de l'Institut.
S' assenyalen els trets d'identitat, es formulen els objectius i es presenten a l'estructura organitzativa. El Projecte Educatiu del Centre implica a tots els components de la comunitat educativa, tant alumnat, com professorat, personal administratiu i de serveis, l' Associació de pares i mares o representants legals.

Trets d'identidat.

És un centre públic, laïc i aconfesional, però s’imparteix educació religiosa.
La línea metodològica del centre es caracteritza per un estil de treball que tracta de
desenvolupar i cultivar l' adquisició de coneixements cientifics, de tècniques i continguts bàsics i a la vegada fomentar el respecte i el diàleg.

Objectius.

Aconseguir que l' alumnat adquireixi unes actituds que afavoreixin un clima social amb valors de civisme i convivència.


Projecte curricular del centre (P.C.C.).



Les activitats acadèmiques del centre inclouen tres aspectes: l' activitat docent,
l' acció tutorial, i el sistema d'avaluació.

L' activitat docent.

Ensenyament Secundari Obligatori, dues modalitats del nou Batxillerat.
Aquest centre a part de seguir les directives generals educatives fa émfasi en aconseguir un nivell educatiu homogeni considerant la diversitat de l'alumnat,
relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància.

Els Crèdits.

L'activitat educativa de les diverses àrees de coneixement s'organitza en crèdits comuns, variables i de síntesi. Els crèdits comuns d'una mateixa àrea haurán de procurar una màxima coordinació. Es procurarà també la coordinació amb els crèdits de les altres per tal d'afavorir el treball interdisciplinar.
Les actituds i coneixements que es pretenen ensenyar i inculcar són:

-Analitzar els mecanismes i valors que regeixen i condicionen el medi físic.
-Coneixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic.
-Identificar, coneixer i respectar les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana.
-Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana i castellana i almenys, en una llengua estrangera.
-Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomía i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics.
-Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per resoldre'ls.
-Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en que habitualment es troba disponible.
-Coneixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural.
-Comprendre l'aplicació, en l'àmbit professional, dels coneixements adquirits com a preparació i orientació de la futura integració al món laboral.
-L'activitat docent a l' E.S.O. estarà basada en: l' equip docent; les promocions estables d'alumnat al llarg de cada cicle.
-Àrees de coneixement: llengua i literatura catalanes, llengua i literatura castellanes, llengues extrangeres, ciencies socials, matemàtiques, ciencies experimentals, tecnologia, educació física, educació visual i plàstica, música.



Reglament de regim intern (R.R.I.)

És el document que regula la relació i el funcionament intern del centre en las questions no previstas en el reglament general.


Normativa d'inci de curs.

El centre es regeix per la Resolució de 11 de juliol del 2007, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'ensenyament secundari de Catalunya per al curs 2007-2008.


Projecte de normalització lingüística

L´utilització de la Llengua Catalana en l´àmbit de l´ensenyament dins de l´estat català, està regularitzada a travès de l Llei 7/1983, de 8 d´abril de Normalització Lingüística a Catalunya. La llengua catalana, element fonamental de la formació de Catalunya, n'ha estat sempre la llengua pròpia, com a eina natural de comunicació i com a expressió i símbol d'una unitat cultural amb profundes arrels històriques.
L´apartat en que es regularitza l´ús del català, es el Titol II d´aquesta llei, que compren des de l´article 14 fins el 21.

Reproduim l´Article 14, perquè de fet es el que mostra les linees mestres i l´esprit per poder aplicar aquesta Llei.

Article 14

1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius.

2 Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.

3 La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari.

4 Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics.

5 L'administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.


Pla d'acció tutorial (PAT)

El IES Joan de Austria va redactar un Pla Estratègic de Centre que té com a objectiu principal del Projecte “una educació per a tots” que vol dir, una educació que doni suport a les necessitats de l’entorn, la seva idea és “un Institut pel barri” amb una educació que:
-Redueixi el fracàs escolar.
-Promogui la igualtat d’oportunitats.
-Millori el rendiment general de l’alumnat.
-Millori l’accés als ensenyaments postobligatoris.
-Incrementi i millori la formació professional i l’educació permanent.
-Consolidi la llengua catalana com a llengua vehicular i de comunicació.
-Intensifiqui l’ús i l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i comunicació i dels idiomes de la Comunitat Europea.

Órgans de govern

Equip directiu

-Directora: Dolors Baqué Palomera
-Sotsdirector: Carmen Ramos Barriceso
-Secretria: Mercè Román Martinez
-Coordinador pedagògic: Dina Bou Barbosa
-Cap d´estudis: Elisenda Benat March
-Coordinador Batxillerat: Mireia Claverol Rodrigo
-Coordinador Segon cicle: Laura Rodríguez Vidal
-Coordinador Primer cicle: Josep Ferrer Llorens


Funcions

Les competències de la direcció són: la direcció i responsabilitat general de l´activitat de l´institut correspon a la directora, que vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l´adequació al projecte educatiu i a la programació general.
Les competencies de la prefectura d 'estudis són: al cap d'estudis li correspon la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les activitats del centre i la seva organització i coordinació.
Competències de la secretaria: el secretari ha de dur a terme la gestió de l'activitat
econòmica i administrativa de l'institut i exercir la prefectura del personal
d'administració i serveis de la secretaria dels òrgans col.legiats de govern.
Competències de la coordinació pedagògica: la coordinadora pedagògica ha de realitzar el seguiment i l'avaluació de les accions educatives que es desenvolupen a l'institut.
Competències de la prefectura d'estudis adjunta: les funcions de cap d'estudis adjunt seràn les que li delegui el cap d' estudis.



Composició

Són òrgans unipersonals de govern: la directora, el cap d' estudis adjunt, la coordinadora pedagògica i el secretari, que constitueixen l'equip directiu. L'equip directiu assessora a la directora en matèries de la seva competència, elabora la programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim interior i la memoria anual de l'institut.
Així mateix, l'equip directiu afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix e1s criteris per a l'avaluació interna del centre i coordina les actuacions unipersonals de coordinació.

Departaments seminaris.

Funcions

Al cap de departament li correspon la coordinació general de les activitats del departament i la seva programació i avaluació. Altres funcions del cap de departament són:
l- Convocar i presidir les reunions del departament i fer la programació didàctica anual. 2- Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents. 3- Vetllar pcr la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cic1es i etapes.
4- Vetllar pcr l'establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.
5- Coordinar la fixació de critèris i continguts de l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.
6- Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del Departament.
7-Vetllar pel manteniment de les instal.lacions propies de les especialitats del Departament i assessorar sobre l'adquisició didàctica corresponent.
8- Aquelles altres que li puguin ésser encomanades per la directora del centre o atribuïdes pel Departament d'Ensenyament.


Claustre de professors

El claustre de professorat és l'òrgan propi de participació d'aquest en la gestió i la planificació educatives de l'institut. Està integrat per la totalitat del professorat que hi presta serveis i és presidit pel director.

Funcions:

l-Participar en l'elaboració del projecte educatiu del centre.
2-Informar i aportar propostes al Consell Escolar del centre i a l'equip directiu sobre l´organització i la programació general del centre.
3-Establir critèris per a l' elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo,
evaluar-ne l´aplicació i decidir-ne posibles modificacions.
4-Elegir els seus representants al Consell Escolar.
5-Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i la investigació pedagògica.
6-Analitzar i valorar els resultats de la avaluació de l'alumnat i del centre en general.
7-Aportar al Consell Escolar del centre, critèris i propostes per a l' elaboracó del
reglament de règim interior.
8-Aportar a l'equip directiu critèris pedagògics sobre la distribució horària del pla d'estudis del centre i sobre la utilització de l'espai escolar comú i de l'equipament didàctic en general.
9-Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats pels candidats.
l0-Aprovar la proposta del Cap d'Estudis del Pla d'Acció Tutorial (PAT).


Consell escolar.

Composició


El Consell Escolar és compost per:
l-El director de l'institut que n'és el president.
2-El cap d' estudis.
3-Un representant de l' Ajuntament.
4-Nou membres del professorat elegits pel claustre.
5-Cinc alumnes i cinc mares o pares elegits entre ells. D'entre la representació de les famílies una persona serà designada per l'associació de pares i mares de l'alumnat.
6-Una representant del personal d'administració i serveis del centre.
7-El secretari de l'institut, que actua de secretari del Consell, amb veu i sense vot.

Funcions

És l'òrgan de participació dels diversos sectors de la comunitat escolar en el govern del centre i l' organ de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats. El presideix el director del centre.
Són competència del Consell Escolar, entre altres, escollir el director, aprovar el
pressupost i la programació general, elaborar el projecte educatiu, aprovar el reglament
de règim interior, resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat
pedagògica en matèria de disciplina d'acord amb les normes que regulen els seus drets o
deures.

Comissions

Al si del consell Escolar s'han de constituir una Comissió Económica, una Comissió de Convivència i una Comissió Permanent, i amb les característiques i funcions que defineix el B.O.E.


Personal d'administració i serveis.


El centre disposa de sis persones com a personal administatiu, quatre persones per a la consergeria i no hi ha personal de vigilancia




Associació de mares i pares d'alumnes (AMPA)


Requisits: per part de l' associació de pares i mares d' alumnes es requereix:
l-Tots els membres de l' AMPA han de ser necessariament pares d' alumnes.
2-Els càrrecs es distribueixen internament pels mateixos membres.
3-El càrrec quedarà finalitzat quan els alumnes finalitzen l' estada en el centre.


Associació d'alumnes


És format per delegats que són escollits per la resta de companys, representen la seva classe i prenen decissions.

Activitats extraescolars.

La coordinació de las activitats extraescolars agrupa una sèrie de funcions que, per la seva naturalesa, no podem inscriure en el àmbit docent. Es tracta majoritariament d'activitats de promoció cultural, esportiva o d'oci. Completant una oferta variada que respongui directament a les necessitats dels alumnes. Així, a la coordinació dels viatges de fi de carrera, s'uneixen una serie de tallers en funció de la demanda que es produeixi cada any.




Unidad didáctica


Programació asignatura optativa: El Color


L´ensenyament de la ment humana no pot restringirse en cap camp dels sentits o a un senzill pensament sense imatges, si no que hauria de ser a partir de la unió dels dos.

Un bon ensenyament i estudiants intel.ligents cercan exemples pràctics, models, diagrames i en la sala d´art se estàn produïn una gran qüantitat de pensament, encara que hagi estat programat.

Rudolf Arnheim.


Pintar no es col.lorejar, si no donar forma als colors.

Matisse


Quan el color té riquessa, la forma té la seva plenitut.

Cézane





Aquestes classes d´aquest crèdit variable de 3er de ESO, s´enmarquen dins la transmissió del coneixement del tractament del color de diverses maneres, seguint les pautes delimitades per la LOE, sense sortir-me d´aqueste pautes he intentat fer un incís molt gran amb la qüestiò pictòrica, per aixó he decidit util.litzar com instrument la pintura a l´oli i que crec que ha estat molt ben acollida per els meus alumnes.
La meva intenció ha estat que a travès de la experiencia directa es facin consciens dels valors que rodeixen el color, com el cromatisme, el tó i la saturació.
Encara que les classes tenien una part teórica com introducció, la major part estaba orientada cap a l´experimentació del material i la interacció de les barreixes amb els colors. En l´aspecte temàtic he cercat que els alumnes tinguessin una gran llibertat per poder realitzar exercicis que els impliquessin de la millor manera posible.
A continuació, segueix la part teórica que he anat explicant durant les classes, sobre com s´ha de entendre el color en relació a la física, per establir una relació amb altres assignatures.
En Física, quan s'utilitza la paraula color, es fa ùnicament de forma vaga o poc precisa, doncs físicament el que distingeix una sensació de color d'una altra es la longitud d'ona de la radiació lluminosa que impressiona el nostre sentit de la vista. Com generalment succeïx, la radiació és composta, l'ull no pot analitzar les diferents radiacions o longituds d'ona que rep i aprecia, tan sols el tint o “color” resultant.

Color i sentit de la vista:

El que habitualment denominem llum, és radiació electromagnética, la longitud de la qual està compresa entre 380 nm i 780 nm. Aquestes radiacions són registrades per minúscules cèl·lules receptores (cons i bastonets), situades a la retina de l'ull. La missió d'ambdues és captar l'energia de les radiacions que incideixen en elles i transformarlas en impulsos elèctrics. Aquets impulsos estan formats pels codis, que a través del sistema nerviós, són enviats al cervell, on té lloc la sensació de color. Com sensació experimentada pels éssers humans i determinat animals, la percepció del color és un procés neurofisiológic molt complex. Els mètodes utilitzats actualment per a l'especificació del color, s'enquadren en l'especialitat denominada colorimetria.


Colorimetría:

És la ciència del color. Permet establir un sistema numèric capaç de descriure, dintre dels límits de la nostra percepció visual, aquells aspectes psicofísics que atribuïm al color.
En tota radiació lluminosa, cal distinguir-hi dos aspectes: la seva intensitat (quantitat d'energia que arriba a una determinada secció per unitat de temps), i la seva cromaticidad. I com a segon aspecte, ve determinat per dues sensacions que amb el nostre ull podem apreciar, com són: tó o matís i puressa (o saturació) del color. Així, per exemple, quan es diu que una radiació és vermella es refereix al seu matís (o longitud d'ona dominant), però dintre del mateix tó o classe de color, es distingeix entre un vermell pujat o un vermell pàl·lid, per la seva diferent puressa o saturació.
Diem que un objecte té un color, quan amb preferència, reflecteix o transmet les radiacions corresponents a tal color. Per exemple, un cos és vermell per reflexió o transparencia, quan absorbeix en gairebé la seva totalitat, totes les radiacions menys les vermelles, les quals es reflecteixen o es deixan atravessar per elles. El color dels cossos, no és una propietat intrínseca d'ells, sinó que va lligat a la naturalesa de la llum que reben. La llum blanca és una barreja de radiacions de longituds d'ona diferents, que s'estenen des de la llum vermella, que té la longitud d'ona més llarga, fins a la llum violeta, que té la longitud d'ona més curta.
Com he comentat, els colors de les coses que veiem mitjançant la llum reflectida, depenen del tipus de llum que cauen sobre elles i també de la naturalesa de les seves superfícies. Si una superfície reflecteix tota la llum que cau sobre ella, el color de la superfície serà blanc quan ho il·lumini la llum blanca, vermell quan ho il·lumini la llum vermella i així successivament.
L'ull humà no funciona com una màquina d'anàlisi espectral, i pot produir-se la mateixa sensació de color amb estímuls físics diferents. Pot reproduir-se qualsevol sensació de color barrejant additivament diverses quantitats de vermell, blau i verd. Per això es coneixen aquests colors com colors additius primaris.

La majoria dels colors que vam experimentar, normalment són barreges de longituds d'ona que provenen de l'absorció parcial del la llum blanca. Els colors que absorbeixen la llum dels colors additius primaris, es diuen colors sustractivos primaris. Són el magenta (que absorbeix el verd), el groc (que absorbeix el blau) i el cyan (blau verdós, que absorbeix el vermell).


Teoria del color (En pintura)

El color, és senzillament la llum blanca desintegrada. Això es pot comprovar deixant passar per un orifici un raix de llum en un recinte fosc, fent que passi a través d'un prisma de cristall triangular i projectant-lo en una pantalla blanca. S'observarà que es descompon en una franja amb els colors vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta perfectament distingibles. Així, es diu que un objecte és d'un determinat color, verd per exemple, perquè absorbeix totes les radiacions de color menys el verd, que és reflectida.
Tot pintor que pretengui ser colorista, haurà de prestar molta atenció i estudiar àmpliament les lleis cromàtiques, i dominar el comportament del color quan es fa ús d'ell, per a poder desenvolupar totes les seves facultats expressives i estar en condicions de presentar un variat repertori d'harmonies cromàtiques. Aquestes lleis són aplicables a totes les tècniques pictòriques en les quals intervé el color.

Les principals combinacions de colors, estàn clasificats d´aquesta següent manera:


Colors primaris

Són aquells colors, que no poden ser obtinguts per la barreja d'uns altres: el groc, el vermell i el blau.

Colors secundaris

Són els obtinguts per la barreja de dos primaris i són: el taronja (vermell + groc), el verd (groc + blau) i el violeta (vermell + blau). Barrejant un primari i un secundari s'obtenen els intermedis, en la denominació dels quals van inclosos els colors que intervenen: groc-taronja, vermell-taronja, vermell-violeta, blau-violeta, blau-verd, i groc-verd.

Terciaris

Son dos secundaris, que barrejats donen com resultat els terciaris: groc terciari (verd+taronja), vermell terciari (taronja+violeta) i blau terciari (verd+violeta). Els terciaris són els colors que més abunden en la naturalesa i els més usats en la pintura.


Objectius didàctics.


Els objectius d'aquesta unidad didàctica, és que els alumnes coneixin la naturalesa del color, i així diferenciar les seves qualitats. Tenin en compte l´edad dels alumnes, i per a una millor eficàcia de les classes, he escollit explicar tota la teoria a través d´exemples pràctics, realitzan, primer jo mateix les barreixes dels colors i desprès amb l´ajut dels mateixos alumnes, anar fabricant un cercle cromàtic sobre una tela. Amb aquest sistema, he buscat causar una impresió mès forta i directe que amb una presentació d´unes diapositives, ja que crec que els alumnes recordaran millor una experència qüasi bè física.
A partir dels exercicis proposats, a mès d'obtenir diferents gammes de colors, i a travès de barreges pictòriques, aconseguim que valorin com s'influencien els colors entre ells mateixos i les sensacions que produïxen.


Exercicis proposats:

-Realitzar amb colors primaris una composició geomètrica.
-Realitzar amb colors secundaris una composición geomètrica.
-Realitzar amb colors terciaris una composiciò geometrica.
-Realitzar una composició interpretant la fotografia d'un paisatge escollit pel mateix alumne, per a sensibilitzar-se amb la noció de profunditat de color.
-Realitzar una composicion interpretant la fotografia d'un paisatge escollit pel mateix alumne, per a sensibilitzar-se amb la noció de profunditat de color.
-Realitzar una composició lliure on sacentua el concepte de profunditat de color.


Criteris de evaluació

Al valorar els diferents exercicis dels alumnes, he tingut en compte principalment els següents criteris: la neteja en l'execució, la regularitat entre els diferents matissos, la riquessa cromàtica i l'encert en l'elecció dels colors. Tambè vaig realitzar unes avaluacions orals a tots els alumnes, per a comprobar la comprensió dels conceptes desenvolupats durant l´assignatura.

Conclusions, valoració de les classes.

Transmetre als alumnes, una cultura visual i plástica, que suposa un repte apassionant avui en dia, ja que vivim envoltats de tot tipus d'imatges. En el nostre sistema sensorial ja ens vé donada una part innata i des que entren en contacte amb l'entorn desarrollen un sistema propi de veure i fer les coses. En l'escola i com profesor, he tractat de donar-los una pautes culturals perquè desenvolupin la percepció a partir de la seva pròpia experiència.
Durant la meva docència, he procurat a partir dels coneixements bassats en la tradició plástica, a relacionar-los el més possible amb la situació específica del tema que es desenvolupa a classe. D'aquesta manera, el tema es converteix en una eina per a fomentar la consciència de la pròpia percepció i el pensament crític.
En la realització de les vuit classes d'aquesta unitat didáctica he aconseguit anar-los motivant, inculcant-los ganes de realitzar els exercicis, fent-los veure, que encara que tinguin que respectar unes pautes, el marge per a l´expressió dels seus sentiments i inquietuts és suficientment ampli. Tambè amb paciencia, s'han anat disciplinant, en qüant al comportament i metodologia en el treball. Treballar amb els alumnes, ha estat per a mi, una experiència gratificant. Partint d'un procediment en el qual, els he donat unes pautes dels coneixements, he tractat d'incentivar les seves pròpies respostes creatives i ells mateixos han trobat sovint, amb la pregunta sobre la qual treballar. La situació ideal seria una comunicació fluïda on es dóna una interacció de preguntes i respostes. A aquesta situació, s'arriba sensibilitzant-se amb el grup i alhora amb cada alumne a nivell individual.
Considero, que és important desenvolupar una empatia amb l'alumnat, que només s'aconsegueix connectant amb ells. Crec que l'aprenentatge a través del joc, pot ser molt creatiu però han de deixar-se clares les regles des d'un principi, em refereixo, que cal saber introduïr-los en una disciplina, mantenint la atmosfera adequada, deixant clar que sorolls i accions violentes no seràn permessos. No ha de perdre's de vista, que l'objectiu a curt termini és el treball a resoldre. Penso en la importància no solament de donar la classe magistral, sinó també d'estar atent a les seves necessitats, amb el temps i parant esment a les seves inquietuds i diferents comportament, no vaig tenir necessitat de mostrar-me autoritari per a mantenir l'ordre. I el que m'ha omplert de satisfacció, és que al final ells mateixos preguntaven quin seria el següent treball.

El Cafe-tó (4)

El Cafe-tó (3)

El Cafe-tó (2)

El Cafe-tó (1)